Benvinguts!!!

Amb aquest bloc vull donar a conèixer una mica el que he fet, qui sóc i, sobretot, que puc fer per ajudar-te (si creus que ho puc fer....)

divendres, 28 de setembre de 2012

ELS EQUIPS. L'ACTIU MÉS IMPORTANT.

Hola,

Avui m'agradaria parlar-vos de l'atractiu desafiament que suposa dirigir equips humans. 

Sempre he dit que l'actiu mes valuós de qualsevol empresa es el seu equip humà......
Però també es el més difícil de gestionar.



Barallar-se amb proveïdors per aconseguir unes millors condicions, amb els bancs per millorar les línies de crèdit, amb els socis (o companys) per orientar el negoci...., tot aixo no és res comparat amb el que representa dirigir, coordinar, motivar, entendre, comprendre, manar, organitzar i, sobretot, escoltar a un equip (humà) de treballadors o col·laboradors (com a molts els hi agrada dir). Jo prefereixo dir que es un equip de persones.

Per que no hem d'oblidar que dirigim persones no números, encara que molts s'omplen la boca presumint de que si els valors de l'empresa, que si som empresa exemplar, etc., però que a les acaballes, actuen i es comporten com aquells empresaris (o dirigents) als quals critiquen.

I el fet de dirigir persones fa que, si vas de bona fe, al final el més probable es que "et facin el llit". O sigui, es bo confiar en el teu equip, però sempre has de tenir molt clar que no tothom es el que sembla.

La direcció d'equips sempre ha estat un referent en la meva feina (n'he arribat a dirigir mes de 80), i no sempre he obtingut els resultats esperats. M'explico, jo sempre he intentat accedir a les seves peticions (d'un canvi d'horari, de dia lliure, etc..) però, en alguns casos, l'actitud final no s'ha correspost amb el que jo esperava.

La gran satisfacció es comprovar que encara hi ha gent que avui en dia, i quan ja fa més de 12 anys que no soc el seu cap, sempre que ens trobem recorden amb alegria i nostàlgia els dies en que jo els manava. 

-"Per què no tornes Pere?"
-"Treballar amb tu era una altra cosa"
-"Ens tenies en compte"
-"Sempre saludaves a tothom"

Aquestes ocasions son les que fan que dirigir equips sigui gratificant.!


En seguiré parlant un altre dia d'aquest tema.

Sigueu bons i porteu-vos bé...

dimecres, 26 de setembre de 2012

COM HE ARRIBAT AQUÍ? part 1.

Aquí amb cinc o sis anyets 
1964.
Febrer, dia 12.
El meu pare estava tan nerviós que es va oblidar de registrar-me en el termini, i per això en el llibre de família hi consta que vaig néixer el 13.

Bé, tot això per explicar-vos que el meu pare llavors tenia una botiga d'aquelles on s'hi venia quasi de tot.

Al principi era perfumeria, però al temps s'hi vàrem ajuntar la bijuteria, els moneders i bosses de mà, mocadors de coll, ventalls, faixes i mitges, necessers de senyor (i de senyora), petites joguines (evidentment era el meu racó preferit).

La colònia i el perfum, primerament es venia a granel. Les clientes portaven l'ampolleta i el meu pare els hi posava el que demanaven. També tenia una crema per les mans a granel que fins hi tot la utilitzaven els paletes.

-Una unça. 
-Dues lliures

Val a dir que la botiga ("CAL GABY" es deia) estava davant mateix del mercat de Terrassa ("La Plaça dels pagesos i de la carn i el peix).  En aquells temps no existien les grans superfícies, i quan els veïns i veïnes de Terrassa "anaven a plaça" aprofitaven per anar a comprar un pintallavis ("Aquest color és moda a París"), una mica de colònia ("L'hi poso perfumadeta o bé que sigui fresca") o unes arracades per la Festa Major ("Miri com brillen aquests "brillants" (SIC)).

Bé, per avui ja n'hi ha prou. Me'n vaig a dormir. Demà continuaré si en tinc ganes.