Benvinguts!!!

Amb aquest bloc vull donar a conèixer una mica el que he fet, qui sóc i, sobretot, que puc fer per ajudar-te (si creus que ho puc fer....)

dissabte, 27 d’octubre de 2012

L'OFICI DE VENEDOR....NO!, MILLOR LI DIEM PROFESSIÓ!

Doncs, encara que us sembli una obvietat, per a molta gent, per "fer de venedor" no es necessita cap tipus de preparació. 

De fet, "venedor" n'hi diem ara, ja que abans tothom en deia "dependent/a", que volia dir que "depenia" de l'amo de la botiga, que era qui realment tenia coneixement del producte que disposava. També depenia de que el client entrés a la botiga i li fes la comanda. Llavors "despatxava", no efectuava la tasca de vendre.
Esperant al client

Aquesta actitud (la de despatxar, no vendre), encara la he vista jo actualment. 
A la meva darrera experiència professional, alguns integrants de l'equip de vendes, amb anys a l'empresa i un gran coneixement del producte, com que estaven habituats a que els clients compressin el que fos sense haver d'esforçar-se ni argumentar cap venda i ja que estaven en èpoques de bonança, quan es progressava dos dígits anuals sense haver de fer res i els clients tornaven a comprar encara que els haguessis insultat (en sentit figurat!), aquests "despatxadors" no havien de esforçar-se a vendre.

Encara diré més, el client els molestava mentre feien altres feines pròpies de la seva posició (xerrar amb els companys, amagar-se del cap o, amb sort, fer reposició de gènere).
Tota aquesta gent, amb la crisi, es va veure forçada a aprendre a vendre. A fer allò que haguessin hagut de fer sempre. A atendre els clients, escoltar les seves necessitats i aconsellar-los-hi el que millor soluciona la seva preocupació.

La culpa però, no es seva. No fa gaire, parlant amb una nova coneixença de Madrid que va estar a Barcelona i que també ve del mon del Retail, va sortir el tema a la conversa (salutacions Eduardo).
Si aquestes empreses s'haguessin preocupat llavors com ara de la formació en vendes dels seus col·laboradors, la progressió hagués estat superior en èpoques bones, i ara estarien millor preparats per afrontar les èpoques dures i magres.

I tot això per dir que la feina de venedor es, com moltes d'altres, una professió (o un ofici si  ho preferiu), que necessita d'una preparació. Parlem de formacions de tècniques de venta, d'atenció al client i, evidentment, producte. Un venedor ha d'estar preparat, format i sempre disposat a ajudar al client, ja que avui en dia, els clients venen a les nostres botigues molt ben informats sobre el que necessiten, havent-se aprés totes les característiques del producte, pros i contres, virtuts i defectes, qualitats, preus i alternatives.......i també els preus de la competència.

Una altra diferencia entre els venedors i els dependents es que els primers van a buscar als clients al carrer o a l'aparador en el cas d'una botiga, o al passadís davant del producte si parlem d'una superfície de distribució. Aquesta actitud també va costar de fer entendre a alguns components veterans, ja que deien que quan s'apropaven a preguntar si els podien ajudar, sempre tenien la impressió de que molestaven. Excuses!

No hem d'oblidar que, en un alt percentatge, si un client mira l'aparador o s'atura davant del lineal per mirar quelcom, es que te una necessitat (mes o menys urgent, d'acord), te un problema i nosaltres som els mes indicats per ajudar-lo.

Quants dels nostres venedors estan tan preparats?

Vendre es una feina molt agraïda si t'agrada el contacte amb la gent, si t'apassiona argumentar i si gaudeixes aprenent!

Us heu fixat en les paraules en negreta? Seguiré, us ho assegur-ho!

Una abraçada!!


dilluns, 15 d’octubre de 2012

"LA BOTIGA NOVA"


La façana

L'altre dia vaig fer menció de la botiga del meu pare "Cal Gaby", la perfumeria on es venia quasi de tot i que va començar la meva àvia María, al principi de la dècada dels anys quaranta del segle passat.


Els meus pares

Aquestes fotos corresponen als darrers dies de la botiga, ja que el meu pare es va jubilar i, en aquells temps jo no volia estar en una botiga tota la meva vida. Per això no vaig seguir el amb el negoci. Estem parlant de l'any 1999.


Doncs "Cal Gaby" no va ser la única botiga que vam tenir. 



L'any 1968, el meu pare i el seu germà van posar en marxa "GEIS", just al centre de Terrassa. 

"GEIS" era una bijuteria de qualitat, inaugurada en una època en que no n'hi havia cap a Terrassa i, val a dir-ho, va ser un èxit els seus primers 20 anys. 



 Aquestes fotografies son del dia de la inauguració, amb mossèn inclòs per beneir el negoci i que tot rutllés bé.


Es va inaugurar a corre cuita per aprofitat la campanya de Nadal, sense el rètol ni el mobiliari de l'aparador. 

Com que llavors érem tots petits (els meus tres germans i jo), quan teníem que anar a veure a la mare, quedàvem a la "botiga nova", i el pare estava sempre a la "botiga vella".

La vàrem seguir anomenant  "botiga nova" fins al final, quan ja tenia 23 anys de vida.

L'any 1991, veient que el meu tiet es volia jubilar i el meu pare ja en tenia prou amb una sola botiga, van decidir acceptar una oferta i es van vendre el negoci.

La façana a l'últim any
Els meus pares i els meus tiets


En aquestes imatges es pot comprovar el pas del temps, tant a la botiga com a les persones.




I fins aquí per avui.

Us prometo que continuaré, però no us puc dir quan. El que sí que us explicaré com passàvem el dia i la nit de vigília de Reis.....

Porteu-vos bé!!