L'OFICI DE VENEDOR....NO!, MILLOR LI DIEM PROFESSIÓ!

Doncs, encara que us sembli una obvietat, per a molta gent, per "fer de venedor" no es necessita cap tipus de preparació. 

De fet, "venedor" n'hi diem ara, ja que abans tothom en deia "dependent/a", que volia dir que "depenia" de l'amo de la botiga, que era qui realment tenia coneixement del producte que disposava. També depenia de que el client entrés a la botiga i li fes la comanda. Llavors "despatxava", no efectuava la tasca de vendre.

Esperant al client

Aquesta actitud (la de despatxar, no vendre), encara la he vista jo actualment. 

A la meva darrera experiència professional, alguns integrants de l'equip de vendes, amb anys a l'empresa i un gran coneixement del producte, com que estaven habituats a que els clients compressin el que fos sense haver d'esforçar-se ni argumentar cap venda i ja que estaven en èpoques de bonança, quan es progressava dos dígits anuals sense haver de fer res i els clients tornaven a comprar encara que els haguessis insultat (en sentit figurat!), aquests "despatxadors" no havien de esforçar-se a vendre.

Encara diré més, el client els molestava mentre feien altres feines pròpies de la seva posició (xerrar amb els companys, amagar-se del cap o, amb sort, fer reposició de gènere).

Tota aquesta gent, amb la crisi, es va veure forçada a aprendre a vendre. A fer allò que haguessin hagut de fer sempre. A atendre els clients, escoltar les seves necessitats i aconsellar-los-hi el que millor soluciona la seva preocupació.

La culpa però, no es seva. No fa gaire, parlant amb una nova coneixença de Madrid que va estar a Barcelona i que també ve del mon del Retail, va sortir el tema a la conversa (salutacions Eduardo).

Si aquestes empreses s'haguessin preocupat llavors com ara de la formació en vendes dels seus col·laboradors, la progressió hagués estat superior en èpoques bones, i ara estarien millor preparats per afrontar les èpoques dures i magres.

I tot això per dir que la feina de venedor es, com moltes d'altres, una professió (o un ofici si  ho preferiu), que necessita d'una preparació. Parlem de formacions de tècniques de venta, d'atenció al client i, evidentment, producte. Un venedor ha d'estar preparat, format i sempre disposat a ajudar al client, ja que avui en dia, els clients venen a les nostres botigues molt ben informats sobre el que necessiten, havent-se aprés totes les característiques del producte, pros i contres, virtuts i defectes, qualitats, preus i alternatives.......i també els preus de la competència.

Una altra diferencia entre els venedors i els dependents es que els primers van a buscar als clients al carrer o a l'aparador en el cas d'una botiga, o al passadís davant del producte si parlem d'una superfície de distribució. Aquesta actitud també va costar de fer entendre a alguns components veterans, ja que deien que quan s'apropaven a preguntar si els podien ajudar, sempre tenien la impressió de que molestaven. Excuses!

No hem d'oblidar que, en un alt percentatge, si un client mira l'aparador o s'atura davant del lineal per mirar quelcom, es que te una necessitat (mes o menys urgent, d'acord), te un problema i nosaltres som els mes indicats per ajudar-lo.

Quants dels nostres venedors estan tan preparats?

Vendre es una feina molt agraïda si t'agrada el contacte amb la gent, si t'apassiona argumentar i si gaudeixes aprenent!

Us heu fixat en les paraules en negreta? Seguiré, us ho assegur-ho!

Una abraçada!!