Doncs, encara que us sembli una obvietat, per a molta gent, per "fer de venedor" no es necessita cap tipus de preparació.
De fet, "venedor" n'hi diem ara, ja que abans tothom en deia "dependent/a", que volia dir que "depenia" de l'amo de la botiga, que era qui realment tenia coneixement del producte que disposava. També depenia de que el client entrés a la botiga i li fes la comanda. Llavors "despatxava", no efectuava la tasca de vendre.
![]() |
Esperant al client |
Aquesta actitud (la de despatxar, no vendre), encara la he vista jo actualment.
A la meva darrera experiència professional, alguns integrants de l'equip de vendes, amb anys a l'empresa i un gran coneixement del producte, com que estaven habituats a que els clients compressin el que fos sense haver d'esforçar-se ni argumentar cap venda i ja que estaven en èpoques de bonança, quan es progressava dos dígits anuals sense haver de fer res i els clients tornaven a comprar encara que els haguessis insultat (en sentit figurat!), aquests "despatxadors" no havien de esforçar-se a vendre.
Encara diré més, el client els molestava mentre feien altres feines pròpies de la seva posició (xerrar amb els companys, amagar-se del cap o, amb sort, fer reposició de gènere).
Tota aquesta gent, amb la crisi, es va veure forçada a aprendre a vendre. A fer allò que haguessin hagut de fer sempre. A atendre els clients, escoltar les seves necessitats i aconsellar-los-hi el que millor soluciona la seva preocupació.
La culpa però, no es seva. No fa gaire, parlant amb una nova coneixença de Madrid que va estar a Barcelona i que també ve del mon del Retail, va sortir el tema a la conversa (salutacions Eduardo).
Si aquestes empreses s'haguessin preocupat llavors com ara de la formació en vendes dels seus col·laboradors, la progressió hagués estat superior en èpoques bones, i ara estarien millor preparats per afrontar les èpoques dures i magres.

Una altra diferencia entre els venedors i els dependents es que els primers van a buscar als clients al carrer o a l'aparador en el cas d'una botiga, o al passadís davant del producte si parlem d'una superfície de distribució. Aquesta actitud també va costar de fer entendre a alguns components veterans, ja que deien que quan s'apropaven a preguntar si els podien ajudar, sempre tenien la impressió de que molestaven. Excuses!
No hem d'oblidar que, en un alt percentatge, si un client mira l'aparador o s'atura davant del lineal per mirar quelcom, es que te una necessitat (mes o menys urgent, d'acord), te un problema i nosaltres som els mes indicats per ajudar-lo.
Quants dels nostres venedors estan tan preparats?
Vendre es una feina molt agraïda si t'agrada el contacte amb la gent, si t'apassiona argumentar i si gaudeixes aprenent!
Us heu fixat en les paraules en negreta? Seguiré, us ho assegur-ho!
Una abraçada!!
Per desgràcia passa massa sovint el fet de trobar-nos amb una manca de professionalitat!
ResponSuprimeix