Benvinguts!!!

Amb aquest bloc vull donar a conèixer una mica el que he fet, qui sóc i, sobretot, que puc fer per ajudar-te (si creus que ho puc fer....)

diumenge, 11 de novembre de 2012

LA VIGÍLIA DE REIS

Tal i com us vaig prometre, avui us parlaré de com vivíem la vigília de Reis a casa.

Haig de recordar-vos que estic parlant d'una època que no hi havia Grans Superfícies de distribució (o feia poc que s'havien instal·lat), i el costum seguia sent anar a comprar els regals de Reis a les botigues de sempre, i si podia ser, just el dia abans.

I parlo només de Reis perquè llavors tampoc no estava imposat el deixar regals a l'arbre de Nadal , tradició anglosaxona i que aquí s'ha introduït a la força, purament per motius empresarials i consumistes.

També he esmentat que la majoria de compres es feien just el dia abans de Reis, no sé si per tradició o per mandra. Això comportava que el dia 5 de gener fos una autèntica bogeria estar en una botiga.

Mostra del paper d'embolicar de GEIS
El fet de tenir-ne dues (de botigues) feia que ens haguéssim de repartir.

La mare, la tieta i dues cosines estaven a la "botiga nova" (GEIS) i el meu pare, la meva àvia (mentre era viva, al cel sigui), la meva germana gran i jo mateix a la "botiga vella" (GABY).
Paper de Cal Gaby

Veiem passar la cercavila de Reis per davant de les dues botigues, i ens inflàvem de caramels, ja que obríem la porta de la botiga i tots els caramels entraven a dins.

Sempre acabàvem abans nosaltres, i llavors ens dirigíem a l'altra botiga a donar l'últim cop de mà (estaven a 5 minuts a peu l'una de l'altre). Quan hi arribàvem encara hi havia un bon nombre de clients esperant per ser atesos.

A l'enllestir el darrer client, llavors venia el millor de la jornada. 

Els "frankfurts". 

A prop de la botiga encara existeix un dels millors establiments de "frankfurts", i altres entrepans calents amb pa de viena, de la comarca.
Fèiem una llista dels entrepans que volia cadascú, així com de la beguda, anàvem a comprar-los i ens els menjàvem a la botiga. Moltes vegades ens tocava la mitjanit.

Era un ritual que es va repetir fins el darrer any de tenir la "botiga nova".

QUINS TEMPS AQUELLS!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vinga, no tinguis vergonya i escriu la teva opinió!